dijous, 2 de febrer del 2017

El meu primer guiatge BTT A!

M’ha sortit fatal!! Ahir vaig estar tot el dia nerviós i pensant mil coses, que en cas de que poguéssim passar durant el guiatge d’avui, hauríem de saber reaccionar bé i amb rapidesa, però per mala sort. No va ser del tot així.

Desprès de les dos primeres hores teòriques, vam fer un pati de mitja horeta, en Toni ens va avisar que tan bon punt s'acabés la mitja hora de pati, obria la porta del circuit i tothom havia de sortir amb la bicicleta preparada per escalfar. Per mala sort 5 companys nostres no van ser a temps de sortir. El dia ja començava malament. La ruta es separava en 3 trams, el primer el feien en Didác i en Bartis, el segon jo i en Fortea, i l’últim en Nasim i l’Àlex. Vam arrancar motors des de l’institut dirigint-se cap a l’elefant blau, llavors vam continuar fins al ‘cortijo’ llavors passàvem per els estanys de Vilaüt on vam trobar un fotimer de basses de fang, i des de allà vam anar directes a Pedret, allà començava el meu tram. Em vaig equipar amb el walkie-talkie, i estava decidit ha fer un magnific guiatge, ho tenia tot preparat i estudiat i practicat. No se com, em va sortir com el cul!! No regulava la velocitat, vam anar des de Pedret, passant per Marzà, i fins a Vilanova de la Muga en 20 minuts! Havia d’estar 1.30h de guiatge i ja portava la mitat de la ruta en 20 minuts.
A Vilanova no ens va sortir gens bé les explicacions, i els meus companys, amb raó, es queixaven del ritme que havia portat durant aquell primer tram. Des de Vilanova fins Castelló, va ser un agradable passeig, vam calmar molt més al grup i vam gaudir del bonic dia que feia. Però desitjaria no haver entrat a Castelló. Va ser un caos, un company va caure perquè em vaig parar massa i de cop. Les explicacions se'ns van quedar curtes, encara ens quedava molt de temps i ja gairebé havíem acabat el tram, vaig intentar fer una volta pels carrers del poble per fer una mica de temps, però va ser impossible. Un cop vam arribar al punt final de el tram, el Pont Vell de Castelló d’Empúries, se'm va venir el món a sobre, tenia la ruta estudiada de ‘pé a pà’, però m’havia anat tot malament, vaig mirar la cara d’en Toni i ja sabia que la nota no seria gaire bona, ni tan sols sabia si aprovaria però és la vida, potser aquesta experiència em servirà a no confiar tant que està tot controlat i que tot sortirà bé. Perquè a vegades les coses no surten tant bé.


  Text: Biel Barranco.   





     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada