BTT A: Roses-Cadaqués-Roses

Powered by Wikiloc

Tarteres A

Dimarts dia 13 de desembre, dada que representa mala sort, molt diferent a la sort que hem tingut avui, sobretot amb el temps meteorològic. Hem sortit de l’Institut cap a les 10 del matí, després del respectiu descans, per a anar cap a la pista que ens conduiria cap al nostre destí, el Puig de Queralbs, passant per un petit camí que s’enfila al costat de la urbanització de Mas Fumats. Ha sigut una pujada dura, sobretot al final, però com sempre, les emocions negatives es dissipen i ens torna la tranquil·litat que proporcionen les muntanyes i el treball en equip. Després de pujar el primer cim, hem baixat per un caminet que conduïa cap a unes tarteres, és a dir, una acumulació de pedres a la vessant de la muntanya per on teníem que pujar.

Quan els professors ens van dir que tenien que anar corrents fins a baix i tornar a pujar, tothom va pensar que se’ls hi havia anat la olla, però quan ho vaig fer, va ser tan divertit que vaig tornar-ho a fer un altre vegada, però a la següent tartera m’he abstingut de fer-ho ja que m’ha costat molt pujar aquesta última tartera. Després tocava fer grimpades, i el professor m’ha posat davant per que tenia por que pel pànic a les altures em bloquegés, però la veritat es que no he tingut en ningú moment cap por, en molta part gràcies a ells i als companys. Un cop hem fet cim, hem baixat per l’altra banda de la muntanya fins arribar al corriol de Sant Genís, per on hem baixat fins enganxar un camí que conduïa cap al camí del principi, de tornada a l’Institut. Hem arribat al centre a les 15:15.

Aquest cop m’he donat compte del que el que em fa realment perdre la por és gràcies al gran companyerisme que hi ha en aquesta classe, ja que, en el fons sabia que si em queia, algú em recollia, no importa qui, sempre hi ha algú que m’ajuda i fins i tot farien cua per que em voldrien ajudar tots a l’hora, una cosa que no m'he trobat mai, i és irònic, ja que sé que mai més trobaré una classe com aquesta. Moltes gràcies a tots.

Text: Àlex Rodríguez Fortuny

BTT B: Roses-Cadaqués-Roses

13 de Desembre i el grup B del CAFEMN ens disposavem a fer la ruta més llarga i exigent de lo que portem de curs. Ens vam reunir tots al centre de la pista a las 8 en punt del matí per repassar el material, seguidament vam fer 10 minuts d'escalfament al circuit i vam sortir direcció al passeig Marítim.

Tothom estava nerviós i la tensió es notava en l'ambient fins que vam assolir la primera pujada, que ens va treure els nervis i la son, de cop.

Després de fer la dolorosa pujada del Puig Alt,vam fer dos grups per travessar diferents corriols fins arribar a Cadaqués on vam fer la parada més llarga de la ruta per dinar.

Després de dinar i descansar una mica vam sortir tots junts cap a Cap Norfeu, la pujada era exigent però tots la vam pujar sense quasi baixar de la bici.

Quan quedavan aproximadament 20 Km per arribar al nostre destí, el grup en general va ensopegar amb una ratxa de punxades degut al terreny tant irregular i pedregós de la zona de Cap Norfeu i jo igualant el record del CAFEMN amb 4 punxades en una mateixa ruta.

La tornada va ser molt dura però vam poder aprendre sobre la importància que té una barreta enegètica quan tens gana, mentres gaudies de unes vistes espectaculars de la costa Mediterranea.

Finalment vam encarar la última pujada de Punta Falconera i entre tots ens vam ajudar com podíem per arribar a dalt.

Els últims km semblavan interminables fins que varem arribar al institut.

Una vegada allà ens vam reunir al centre de la pista per poder donar la nostre opinió sobre la ruta i les sensacions que haviem viscut.

Text: Àlex Fernández.

Powered by Wikiloc

Castell de Quermançó - BTT A

Dijous 1 de novembre, primer de tot exàmen de BTT, jo estava molt nerviós però un cop l'estava fent se'm han anat tots els nervis. Un cop acabat l'exàmen ens disposàvem a fer la sortida cap el Castell  en comptes de fer escalfament ja ens hem anat directes sortint desde l'entrada de l'escola. 

Hem agafat carretera i un trencant fins a Mas Buscà que és una urbanització de Roses, seguidament hem arribat a Palau-Savardera on hem fet una petita parada per veure els Aiguamolls  desde un mirador, més endavant ens hem trobat Pau on hem atravessat el poble i hem parat agafar aigua fins arribar a Vilajuïga que era l'última parada on podiem carregar les cantimplores. 

Ens hem dividit en dos grups, jo era el primer, però abans de començar la marxa ens hem hagut d'aturar perquè hi havien caçadors. El primer tram ha sigut per carretera i després ja ens hem enfilat cap a Quermançó, hi havien unes vistes espectaculars. Una altra vegada hem agafat carretera i hem continuat pujant cap amunt on hem trobat l'antena, el temps que ens donavem per fer la pujada era entre 15-20 minuts i no era pas curta, aquí ha sigut on ha vingut per mi el millors tros, hem fet el descens per un corriol. 

Finalment, ens hem trobat amb unes basses inmenses on ens hem mullat moltíssim, perquè aquests últims dies han sigut un xic plujós. Aquest ha sigut el moment que m'he tornat animar, han sigut xulissimes, hem quedat tots xops. 

Text: Nil Estragués

Powered by Wikiloc

Castell de Quermançó - BTT B

Powered by Wikiloc

Ràpel A

Avui 15 de Novembre amb la classe del CAFEMN A, hem anat per primer cop a fer Rapel, sobre les 11:00 ens trobàvem a la porta del pati, on tothom ja tenia el material necessari per realitzar l’activitat. En Roger, demana un voluntari per guiar durant el trajecte fins la muntanya dels Grecs, jo m’hi ofereixo, al realitzar el guiatge, aprofito per parlar amb ell, si més no, perquè em conegui una mica millor, penso que aquests moments són els que pots aprofitar per explicar els problemes o bàsicament donar-te a conèixer.

Arribem a la Guàrdia Civil i comencem a pujar la muntanya, pujant recordo la primera vegada que hi vam anar, que vam veure els Dolmens i vam fer una prova d’orientació, que en el camí, durant la pujada, hi havia una roca que a tothom li costava pujar i en Roger i en Xavi van estar 30 minuts ajudant als meus companys, però avui només hi havia en Roger, així que entre els companys ens hem ajudat a pujar, agafant motxilles i indicant la part més fàcil.

Un cop hem arribat a la zona de Ràpel, els profes ens han fet una lliçó teòrica dels tipus d’ encoratges que hi ha, els nusos que s’han de fer, les mides de les cordes i sobretot han recalcat la maniobra que s’ha de fer per poder baixar la paret vertical. També ens indica, que un cop un alumne ha baixat la paret, passa a ser l’assegurador del següent. Al ser tants alumnes, mentre uns baixaven els altres jugaven a la comba, estava saltant i molta gent es van afegir, estàvem tots rient, divertint-nos tots junts.

Llavors hem tocava baixar, però abans que jo, li tocava a en Facu, la veritat es que em feia impressió baixar des d’allà dalt, però al veure’l viu sense que li hagués passat res, em vaig relaxar i em vaig disposar a baixar-hi. Sentia nervis i impressió a la vegada, un cop s’acabaven els nervis hem venia el riure i un cop relaxat vaig començar a baixar fent saltets, m’ha agradat aquesta experiència i més haver pogut compartir-ho amb els de la classe, ja que per casi tots era una cosa nova. Al acabar em van preguntar com es muntaven les reunions i els nusos de seguretat. Finalment el plegament de corda que uns dies abans de la travessa ens van ensenyar a fer, però que en aquell moment jo estava arreglant unes barres de les tendes de campanya, així que aprofito per agafar la corda estàtica de 50 metres i seguir els passos d’en Roger i aprendre-ho. Al arribar a l’ institut vam guardar el material al barracó i vam anar a classe a fer el tancament del dia. Un cop allà ens expliquen el material necessari per realitzar Ràpel i Escalada, i finalment, ens van preguntar sobre la classe teòrica del matí suposant que no ens havíem empanat de res. Doncs avui no era el dia, tots havíem estat atents i fins i tot jo, al·lucinava. No sé perquè però veure la classe tant unida em fa ser millor amb tots i amb mi mateix, ja que jo mai he sigut d’estar atent durant les classes, ni d’agafar apunts, ni d’estudiar. Jo només suspenia, i tot just ara m’he adonat del perquè, i es que abans, em sentia sol a classe, no parlava, ni em portava bé amb els de classe, però aquest any és el primer on em sento un més de la mini família escolar, i és el que em fa estudiar, fer els deures, estar atent (a vegades) i fer aquesta crònica, per què si fos el d’abans, tot això no ho estaríeu llegint, gràcies família.

Text: Ale Racimo

 

Puigsacalm

El dia 10 de Novembre teniem planificat anar a assolir el Puig Sacalm, esta situat a la Garrotxa, eren les 10:30 mes o menys quan vam arribar i per aquella zona l’ambient era fred i segons quins trams de la ruta humits. Eren d’aquells dies que no feia falta anar amb 50 capes a sobre pero tampoc anar de “machote” amb un sol jersei tècnic. Alguns despistats durant el matí les varen passar canutes... Teniem dos opcions per pujar al puig, un tram el qual era mes directe pero era dur i tenia una zona d’escalada un pel dificl, l’altre tram era mes suau pero mes llarg i la zona d’escalada no era tan dificl, era assecible. Jo vaig decidir anar per el tram suau, mentres pujavem anavem fent parades, en aquella estona podies anar menjant o beguent mentre et situaves en el mapa amb la ajuda dels professors si anaves bastant perdut. Vam arribar en un coll, des d’allá es podia veure el mur de pedra que tindriem que vorejar per un costat i els de l’altre grup per l’altre costat.Ens aixecariem i començariem de nou, passavem literalment per el costat del mur, seguiem exactament una corba de nivell. Arribariem al punt on teniem que escalar, com he dit abans no tenia gaire complicació així que ho vam fer sense problemes. Varem seguir fins assolir el cim (unes vistes impressionants), ens vam reagrupar per dinar tots junts i en acabar varem baixar per un camp obert on hi pasturaven un ramat de vaques, varem tenir sort aquest any ja que no ens hi varem trobar boira, altres anys solia passar i tenien moltes dificultats de visió. Passat el camp obert seguiriem el camí marcat sense problemes fins arribar a l’autocar, deixariem el material (mapes, bruixola, etc) i embarcariem cap a Figueres i Roses.

Text: Joel Ros

Examen pràctic d'orientació A

El dimarts 8 de novembre hem fet el primer examen d’orientació de tot el que hem practicat durant el curs, on ens havien preparat un recorregut on hi havia per agafar un total de 20 balises, la zona era els alrrededors de la Bassa d’en Coll, un lloc ja conegut per nosaltres ja que hem fet reiterades activitats en el mateix. Sortiriem des de la Bassa a per les primeres 3 balises que eren especifiques ja que eren assignades pels professors.

Personalment vaig sortir a per les primeres i ja al principi vaig tenir problemes amb la primera perdent 10 minuts molt importants, despres vaig agafar ritme, es recomanava sortir caminant i despres si et veies capaç córrer.

L’examen en si era d’una dificultat mitjana a simple vista agafar 20 balises en 1 hora no deu ser molt complicat, el problema era la seva ubicació que algunes eren bastant innaccesibles, les balises contaven per punts cada una podia optar entre 3 i 6 punts depenent del nombre que portés.

Durant aquesta hora van passar moltes coses, anaves corrents com un boig per poder agafar com més millor i en el camí et trobaves gent que encara estava pitjor que tu i això d’alguna manera t’animava a no parar.

Els resultats van ser molt variats, des de gent que va agafar només dos balises però amb tot el seu valor no ho donava per perdut, a gent que va sortir molt ràpidament agafant al final mes de 8 balises però amb una puntuació força baixa.

El final va ser el millor de tot, em quedo amb la imatge del nostre professor mentres nosaltres marxavem, ell sortia corrents a recollir totes les balises. Quin mèrit. 

Text: Facundo Leiva.

Test B

El dia 8 de Novembre vam fer un test físic per comprovar el nostre moment de forma. Varem sortir de l’institut i ens vam dirigir cap a la Bassa d’en Coll, des d’aquell punt sortiriem tots a la vegada i arribariem a la fi del camí que passava per diferents trencants i al final de tot connectava amb la carretera anant cap a Cadaqués pero primer vam fer la pujada tranquilament per reconeixer el terreny i anar planificant la sortida. Era un dia fred on la tramuntana ens perjudicava, en Ruben va decidir que pujariem sense pes a l’esquena i anessim mes descarregats.

En Ruben havia fet uns calculs aproximats que oscilaven entre els 15 minuts, evidentment van haver-hi registres mes baixos i mes alts tot i que varen ser força bons. No tots varem poder fer el test, la Lydia, la Kiara i en Bruno es van tenir que quedar en el punt de sortida resguardant les motxilles ja que tenien diferents lesions o problemes amb la bicicleta. Un cop acabat el test varem baixar pero en un trecant vam girar i agafariem un altre camí, en un revolt en Xavi va donar-ho tot i va punxar roda, uns quants es van quedar per ajudar-lo i els demés vam seguir fins arribar a l’institut.

Text: Joel Ros

Escalada B

Avui, dia 3 de novembre a les 10:30 hem baixat al pati per agafar el material d’escalada, com els mosquetons, cordes, cascos, peus de gat, arnés i gri-gris, bàsicament el material necessari per a poder escalar. Al estar preparats amb tot el material hem començat a caminar sortint per la porta de metall de l’institut que dóna pas al circuit de BTT, hem creuat la riera i hem agafat el camí que ens porta fins a la carretera amb direcció Mas Boscà. Hem creuat la carretera per a poder agafar un altre camí i arribar a les parets. Els alumnes ens pensàvem que el lloc d’escalada estava a prop de l’institut, com a màxim mitja hora, però finalment hem acabat caminant una hora per arribar al lloc. Hem seguit el camí fins agafar un corriol, pujant murs de pedra i travessant arbustos punxeguts, on més d’una persona s’ha rascat la cama. Al arribar al lloc hem descarregat les cordes, peus de gat i el que hem fet al arribar es posar´nos el casco per evitar qualsevol cop de pedra al cap. En Roger i en Xavi ens han fet les explicacions de com executar el procés d’assegurar al company i de com escalar, aprofitant per a muntar a la reunió. En Xavi ha muntat sis vies d’escalada, cada una d’elles amb més dificultats i els alumnes hem començat a escalar. Sincerament és un dels esports de risc on hem experimentats més sensacions i emocions, principalment la por i la confiança, seguit dels nervis, la tremolor, el desig de tocar el terra amb els peus un cop tenies els peus a la roca i tenir la confiaça del company alhora de baixar despenjat. Finalment hem recollit tot el material i hem començat a caminar cap a l’institut, ja que eren les tres del migdia i teníem que arribar a les quatre. Al acabar, es podia sentir el cansanci a a causa de la por, dels nervis, de estar tot el rato amb tensió agafat a la roca com poguessis per a no caure, tot i així estant assegurat.

Text: Soufiane Belkir

Cap Norfeu - BTT A

El día 3 noviembre fuimos hacer una salida hacia el Cap Norfeu . Fue una salida muy bonita donde podíamos observar todo el golfo de Roses, ha sido una salida que exigía mas que las anteriores que hemos hecho ya que había un desnivel de casi 500 metros.  En las primeras subidas ha habido alguna bajas por dolores o cansancio, en general todos las subimos bien, pero ya las ultimas subidas costaron más debido al cansancio que llevábamos. Las bajadas fueron muy divertidas ya que eran rápidas  y no requerían ser un gran ciclista para bajarlas. También quiero resaltar que ha sido una de las salidas que más problemas mecánicos ha habido, que si ha uno se le ha roto la pata de cambio, algunos pinchazos… Pero en general ha sido una ruta muy bonita en la que hemos apreciado Roses desde otra perspectiva, la cala Montjoi  donde se podía apreciar el bulli que fue durante años ha sido el mejor restaurante del mundo. 

Text: Juan Romero

Powered by Wikiloc

La Castanyada

El 27 d'octubre, l'IES ILLA DE RODES va sortir a fer la castanyada a la bassa d'en coll.

Aprofitant el dia especial, els alumnes del CAFEMN van fer de monitors i guies de muntanya dels alumnes de primer i segon curs d'ESO, fent petits grups compostos de dos alumnes del CAFEM i uns sis alumnes d'ESO i seguint les indicacions dels professors d'educació física per determinar el nivell, van sortir uns 17 grups.

Cada grup tenia un ordre de sortida i acord amb el nivell dictat pels professors es van dirigir dues rutes, una pel Puig de l'Àliga i l'altre pel mas den Coll (amb un nivell físic més baix).

Els guies del CAFEMN van demostrar una gran maduresa, responsabilitat i saber estar. Portant tots els grups amb un nivell de seriositat i professionalitat que va fer que tots els alumnes arribessin satisfets.

Remarcant que molts dels guies van haver de desfer el camí per acompanyar a alumnes que per mala sort no es van trobar del tot bé i no van poder acabar l'ascens al puig o al coll.

Els que no van poder seguir van anar pel coll o puig van fer una ruta alternativa passant per un lloc amb molt poc desnivell

Un cop a la bassa els guies van dinamitzar els grups fent activitats i jocs.

La tornada va ser tranquil·la i ordenada arribant al centre a les 15.30

Text: Martí Tegido.

Cortalet BTT A

Powered by Wikiloc

Travessa Alta Garrotxa

Dimecres 19 d’Octubre:

Son les 07:55h, els alumnes del Cafemn comencem a trobar-nos a les portes del centre, tots anem ven carregats amb les nostres motxilles de travessa disposats a dur a terme la travessa anual del Cafemn Illa de Rodes des de Sadernes fins Camprodon. Donades les 08:05h l’autobús inicia el seu recorregut cap a Sadernes, fent una petita parada abans a Figueres per recollir la resta de membres del Cafemn. Al cap d’un hora i poc mes, a les 09:30h som a un quilometre de Sadernes, allà ens deixa l'autobús, descarreguem totes les nostres motxilles, un cop l’autobús ja marxa componem parelles per a la distribució dels mapes de la travessa i grups de quatre per al repartiment de les tendes de campanya, aquí ja començàvem a tenir que parlar entre nosaltres per establir uns torns per a transportar la tenda uniformement entre els quatre membres establerts. Un cop tot llest per marxar, iniciarem la travessa, seguirem la carretera fins ser a Sadernes al cap d’un quilometre, allà sens donen varies instruccions de com ens distribuirem durant la sortida, que serà en quatre grups per tal de no fer un gran bloc, quins deures tindrem com per exemple identificar cinc plantes i cinc arbres, fotografiar-los i analitzar-los mitjançant la taxonomia, d’altres com dur a terme una redacció a nivell emocional del dia a dia durant la travessa i anar memoritzant el recorregut per ser-ne capaços de traçar-lo en el mapa. Tenim tot llest per continuar, així doncs, emprenem el camí cap a la Cova del Bisbe passant per una pista a tocar de la Riera de Sant Aniol, aquesta cova te seixanta vuit metres de profunditat i rep aquest nom ja que segons la llegenda va ser un punt on s’hi va refugiar un bisbe important per fugir dels musulmans. Un cop observada farem mitja volta fins tornar a ser a la pista, un cop aquí quant estiguem tots agrupats continuarem amb la ruta per pista fins ser al Pont de Valentí, el creuarem per tal de poder seguir bordejant la Riera de Sant Aniol fins ser a Cal Sastre, lloc on dinem. Mentre menjàvem vam tenir un ensurt, un dels nostres companys David Aguilera va tenir la mala sort de fer-se un tall al dit mentre tractava de tallar un fuet, així doncs va haver de marxar amb un dels nostres monitors per a rebre tractament mèdic a la ferida i no va ser capaç de continuar la travessa degut al veredicte mèdic. Un cop solucionat aquest ensurt, ens vam dirigir al Salt del Brull, un esplèndid salt d’aigua digne de gaudir per la vista, allà ens vam poder banyar aquells que vam ser mes atrevits. Després de visitar el salt d’aigua vam continuar amb el recorregut des de Cal Sastre fins ser al Coll de Talaixà passant abans per una cova on per ser al final de la mateixa hem de arrossegar-nos durant uns vint metres aproximadament per ser un precipici amb unes vistes espectaculars. Un cop som en el Coll de Talaixà comencem a muntar el campament, quant ja tenim el campament armat ens farem el sopar usant uns fogonets i preparem el dinar per el dia següent, al tenir tot enllestit es fa la cloenda del dia, on expliquen amb mes calma el tema del problema amb el David Aguilera i tot seguit ens avisen que hem de estar a l’aguait ja que prop del campament corren guilles que podrien prendre'ns el menjar en cas de no desar-lo amb cura dins les bosses a les tendes. Donades les 22:00h arribava l’hora de marxar a dormir, tot i que això no va suposar cap problema ja que tots estàvem totalment baldats.

Dijous 20 d’Octubre:

Donen les 07:35h i ja es comencem a llevar-nos, un cop de peu veiem algunes bosses mossegades, algunes rascades a les tendes i menjar escampat al terre, es a dir, les guilles havien fet de les seves amb els mes despistats, després de recollir aquest desastre aixequem el campament i ens disposem a preparar el esmorzar, coses lleugeres però amb vitamines, des d’un cafè amb llet, unes galetes a un entrepà amb pa de cereals i embotit. Tot havent esmorzat a les 09:00h durem a terme uns exercicis d’escalfament per a iniciar la posta a punt per ascendir a la cresta del Ferran, es tractara d’una pujada intensa però curta sortint del coll de Talaixà, durant aquest ascens trobarem molts llocs on s’ha de grimpar per poder passar, arbres on agafar-nos per no relliscar i algunes instal·lacions com cordills per poden-se recolzar ens els trams mes perillosos. Un cop al cim del Ferran podrem observar unes vistes impressionants des d’on podem observar el lloc on farem campament aquell mateix dia als Camps de la Farga. Tot seguit d’haver presenciat unes vistes tant espectaculars tornarem a descendir al coll de Talaixà, aquest descens va anar prou be per tots els membres excepte per un, José Garcia, un noi que es va torçar el turmell i un cop vam ser en el Coll de Talaixà va marxar acompanyat d’un monitor fins la furgoneta d’ajut, per poder rebre atenció mèdica en el centre mes proper i tot seguit ser acompanyat fins casa seu ja que el veredicte mèdic va ser que reposes. Un cop teníem solucionada aquesta problemàtica decidim seguin-se moguen camí la Palanca del Samsó, lloc on dinem tots agrupats passat un pont per creuar la Riera de Beget, allà vam decidir banyar-nos altre cop i un cop havent dinat rentar les cassoles per tot seguir continuar la marxa cap els Camps de la Farga passant per Plansesilles on veurem els Roures del rei, Coll Joell, Clot de les Feixanes, i tot seguit els Camps de la Farga, un segon dia mes lleuger que el primer, on el desnivell es pràcticament tot negatiu exceptuant l'ascens al Ferran, durant aquest segon dia ens hem centrar molt mes en guiar, en saber llegir, comprendre i interpretar la relació relleu mapa. Un cop en els Camps de la Farga tornem a muntar el campament, en aquest cas anem molt millor d’hora he inclús el vam tenir muntat abans no es fes fosc i vam esperar a que comences a marxar el sol per preparar el sopar, va ser curiós ja que mentre sopàvem es podien observar moltes coses, la primera i mes important en el meu pare va ser el companyonia i l’altruisme per part de tots els alumnes del cafemn, vaig sentir com es creaven llaços, com es podia observar un ambient càlid on tots ens volíem i fins i tot necessitàvem ajudar-nos els uns als altres sense voler res a canvi. Mentre ens trobàvem sopant, ens vam dividir en dos grups, però això si, barrejats entre la classe A i la classe B, una rotllana mes propera a les tendes dels professors i l’altre mes apartada, jo hem trobava en el grup mes proper a les tendes dels nostres professors i mentre ens trobàvem cuinant va passar en Rubèn Lamas per oferir-nos menjar que els hi sobrava en ells, jo vaig accedir a recollir-lo i mentre anava a collir-lo a la seva tenda ell es va quedar vigilant el foc assentat entre els companys. Sento gran admiració per tot l’equip docent del cafemn, ja que pots observar com els hi apassiona el que fan hi si deixen la pell per ser un exemple a seguir, però, en especial sento estupefacció per en Rubèn Lamas, ja que sempre s’ha mostrat molt proper a nosaltres i com a professor de dinàmiques de grups sempre treballa amb les nostres emocions i això crea un enllaç de confiança. Un cop vaig tornar amb el menjar vaig demanar-li que ens donges alguns consells per a millorar en l’assignatura de bicicleta que també cursa ell junt amb el Toni Muné. Va estar prop de tres quarts d’hora parlant amb nosaltres però van passar com segons, simplement cada paraula que deia tenia un gran significat per rumiar, ell, conscient de la nostre devoció, al marxar ens va dir "no os confongueu, sols sóc un boig que sap pedalar" aquesta frase hem va marcar. Un cop havent sopat, encara teníem prop d’un hora fins fer la cloenda del dia i com que no ens trobàvem realment cansats vam decidir dur a terme el joc Atrapar la Bandera jugant el grup A contra el grup B, tinguen en compte que era tot fosc ens veiem obligats a usar els frontals donant així mes emoció al joc, finalment, després de mitja hora discutint els terminis dels camps i les normes del joc vam dur a terme l’activitat per fer temps fins l’hora de la cloenda, acabant amb el grup B com a guanyadors. Donades les 21:00h vam fer la cloenda, on els professors ens van explicar que van fer amb el cas d’en José Garcia, tot seguit ens van recordar que abans de dormir teníem que anotar en un foli els sentiments viscuts i quatre pinzellades del que s’ha fet durant el dia per tal de no oblidar-nos de res un cop fóssim a casa nostre, també sens va comunicar que al dia següent hi hauria canvi de mapes, que descarregaríem les tendes en el matí següent en la furgoneta d’ajut portada per en David Solis ex alumne del Cafemn, advertir-nos que les guilles ens havien seguit fins al següent campament per tal de tornar a prendre'ns el menjar i com a punt final felicitar-nos per el bon rendiment tant físic com psicològic mostrat durant la ruta. Tot seguit, vam recollir tots els estris de cuina, ens vam posar els pijames hi ha dormir per estar llestos al endemà sabent que ens esperava un gran dia per davant. 

Divendres 21 d’Octubre:

Tornen a ser les 07:35h, comencem aixecant el campament, rentant el relleu, esmorzant i dirigint-nos cap a la furgoneta d’ajut per carregar les tendes de campanya, la brossa generada durant aquests dos dies que hem anat desant degudament dins les nostres motxilles de travessa ja que durant el trajecte no trobem cap punt per depositar les deixalles, els estris per a cuinar (fogonets i carregues de gas) i tot seguit sens entreguen els següents mapes que ens indiquen el camí fins Camprodon. Durant aquests afers ens donen les 09:00h del matí que es el moment on iniciem el trajecte cap a Camprodon, primer de tot creurem la Riera de Beget passant amb cura i equilibri per un petit tram de roques que sobresurten de la riera, un cop a l’altre banda ens dirigirem mitjançant tot pista cap el Pont d’en Quelet, passant per el Pla de la Codina i el Pla de Can Batlle, allà seguim per carretera fins trobar un trencant a mà dreta anomenat Camí de Salarça aquest empalma amb el Camí de Beget passant per el Collet de la Vila fins ser l'església de Sant Valentí de Salarça, lloc on tornarem a esperar tot el grup de mentre fem un petit àpat i practiquem exercicis d'orientació i rumbs amb la brúixola. Un cop tot junts seguim el nostre rumb cap una església d’estil romànic anomenada Santa Maria, passant per el Torrent del Ricard i el Camí de Bolòs fins anar a parar a l'església, lloc on ens tornarem a reunir tots mentre anem dinant. Després d’haver dinat emprendrem altre cop el trajecte fins el Coll de Bolòs passant per el Coll de la Masó i la vessant sud del Puig dels Arcons. Següent punt on ens retrobarem tot el grup per emprendre la marxa final cap a Camprdon. Mentre esperem el grup sens apropa un home que diu ser el propietari del Mas Blanc i ens explica que te toros per la zona, que hem de circular amb cura per a tal de con acorralar-ne cap ja que la reacció natural de la bestia es fugir envestint qualsevol cosa que trobi per davant, així doncs, insisteix en acompanyar-nos per tal de preveure qualsevol mena d'incident amb el seu vestia. Altre cop ens trobem tots junts en el coll i decidim moure'ns en grup dirigint-nos al Coll de la Creueta passant per el Mas Blanc i la Tosquera. Un cop el aquest coll decidim tancar la sortida, ja que sols hem de baixar seguint una pista fins ser al autobús a Camprodon, així doncs, el professorat ens felicita per el nostre treball i entusiasme mostrat durant la ruta, ens fem una fotografia grupal per rememorar la travessa duta a terme i agafem camí cap el autobús posant així punt i final a la travessa anual del Cafemn del Illa de Rodes. Com a resum sols he de dir que el Cafemn es molt més que un simple grau mitjà, es un petit tast d’una forma de vida, es la iniciació al esport que molts necessitem i encara mes que això es un curs amb un professorat excepcional en cada un dels seus camps, un professorat que et fa estimar el que fas ja que et saben transmetre sense embuts el seu amor per la natura, l’esport i la docència.

Moltes gràcies. 

Text: Xavi Lloveras. 

Powered by Wikiloc

Dia 1. Sadernes - Talaixà.

Powered by Wikiloc

Dia 2. Pujada al Ferran.

Powered by Wikiloc

Dia 2. Talaixà - Beget.

Powered by Wikiloc

Dia 3. Beget - Camprodon.

Pluja... SPINNING!!!

El dia 13 d'octubre l'equip-classe A, no va poder sortir a la sortida amb bicicleta pel mal temps.

Com a alternativa, en Toni i en Rubén ens van portar a fer una classe de Spinning.

Com a curiositat, diré que el nom Spinning no és el nom genèric de la disciplina, és el nom d'una marca comercial. El seu nom genèric es Ciclisme indoor, com a marca comercial, Spinning, va ser creada per Jonathan Goldberg, conegut com a Johnny G (nascut l'any 1956 a Johannesburg, Sud-àfrica) és un ciclista de Sud-àfrica, l'exciclista professional i promotor del ciclisme indoor programa anomenat Spinning .

Johnny G va desenvolupar el programa de Spinning a 1987. Ell estava entrenant per a una carrera de bicicletes de cross-country anomenat " The Race Across America "(la cursa ha estat una cursa de bicicletes 3,100 milles de Los Angeles a la ciutat de Nova York). Durant l'entrenament de la nit va ser gairebé assassinat a la carretera, pel que va decidir no fer el seu entrenament nocturn a la bicicleta, i el poso a l'interior a la casa. Això va ser quan va començar a pensar en la construcció d'un programa de formació comercial.

Per les classes de Spinning, s'utilitza la música per dos objectius molt específics, un és com a melodia de fons i per acompanyar l'activitat física i l'altre és per utilitzar-la com a marcador d'intensitat de l'activitat que s'ha de realitzar. Com a tot, hi ha llistes musicals fetes expressament per fer classe de Spinning, però si es vol marcar la diferencia, una llista personalitzada pot pujar l'ànim dels clients o fer-los connectar més ràpid amb la intensitat que vols transmetre.

A la classe que vam fer, es podria desglossà amb tres grups d'activitat física:

-Escalfament: Amb un ritme més suau per escalfar musculació i prevenir lesions.

-Activitat central: Amb dos estils d'activitat física, una amb un ritme més lent i amb més resistència per tonificar el tronc inferior i un altre amb ritme mes ràpid i amb menys resistència per tonificar abdominals i tronc superior.

(+ resistència - velocitat / - resistència + velocitat)

-Feedback: Moment de relaxament al final de l'activitat on pots valorar amb els clients (en el nostre cas el professor i l'alumnat) com ha anat l'activitat.

A valoració personal després de la classe de Spinning és molt bona, ajuda a millorar el nivell físic i també fa una bona dinàmica de grup.

Text i fotos: Martí Tegido.

Cortalet BTT B

Avui hem realitzat una ruta llarga, 50 kms, tota planera, que ens ha portat a visitar Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, el Cortalet i Empuriabrava. La sortida ha sigut interdisciplinar ja que al Cortalet, punt d'informació del Parc Natural Aiguamolls de l'Empordà (http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguamolls-emporda/), l'alumnat ha realitzat un treball de Medi Natural.

Powered by Wikiloc

Castellers

El passat dilluns 10 d'octubre ens van visitar els caps de colla dels Castellers de Vilafranca, en Toni Bach i l'Ignasi Perez. Aquesta colla de Vilafranca del Penedes porta més de 16 anys seguits al capdamunt del rànquing i arriben a reunir fins  900 persones per fer un castell. Sempre de manera totalment altruista i amateur. Tot un referent en molts sentits.

L'activitat es va enmarcar dins de l'assignatura de dinàmica de grups amb l'objectiu de treballar a la pràctica valors molt importants pel cafem com son el treball en equip i la solidaritat. També vam poder veure el treball de lideratge dels nostres "nous profes" i com gestionaven els rols i els egos del grup de 52 alumnes del cicle formatiu.

Finalment també vam aprofitar l'ocasió per millorar la cohesió entre els nostres alumnes i conèixer la història i el funcionament d'una colla castellera situada a l'èlit dels castells, catalogats com a patrimoni mundial de l'Unesco.