Tarteres A

Dimarts dia 13 de desembre, dada que representa mala sort, molt diferent a la sort que hem tingut avui, sobretot amb el temps meteorològic. Hem sortit de l’Institut cap a les 10 del matí, després del respectiu descans, per a anar cap a la pista que ens conduiria cap al nostre destí, el Puig de Queralbs, passant per un petit camí que s’enfila al costat de la urbanització de Mas Fumats. Ha sigut una pujada dura, sobretot al final, però com sempre, les emocions negatives es dissipen i ens torna la tranquil·litat que proporcionen les muntanyes i el treball en equip. Després de pujar el primer cim, hem baixat per un caminet que conduïa cap a unes tarteres, és a dir, una acumulació de pedres a la vessant de la muntanya per on teníem que pujar.

Quan els professors ens van dir que tenien que anar corrents fins a baix i tornar a pujar, tothom va pensar que se’ls hi havia anat la olla, però quan ho vaig fer, va ser tan divertit que vaig tornar-ho a fer un altre vegada, però a la següent tartera m’he abstingut de fer-ho ja que m’ha costat molt pujar aquesta última tartera. Després tocava fer grimpades, i el professor m’ha posat davant per que tenia por que pel pànic a les altures em bloquegés, però la veritat es que no he tingut en ningú moment cap por, en molta part gràcies a ells i als companys. Un cop hem fet cim, hem baixat per l’altra banda de la muntanya fins arribar al corriol de Sant Genís, per on hem baixat fins enganxar un camí que conduïa cap al camí del principi, de tornada a l’Institut. Hem arribat al centre a les 15:15.

Aquest cop m’he donat compte del que el que em fa realment perdre la por és gràcies al gran companyerisme que hi ha en aquesta classe, ja que, en el fons sabia que si em queia, algú em recollia, no importa qui, sempre hi ha algú que m’ajuda i fins i tot farien cua per que em voldrien ajudar tots a l’hora, una cosa que no m'he trobat mai, i és irònic, ja que sé que mai més trobaré una classe com aquesta. Moltes gràcies a tots.

Text: Àlex Rodríguez Fortuny