Tarteres i grimpades!!!

Avui, dijous 9 de Febrer, els de la classe de la B hem anat a fer tarteres i grimpades al Puig de Queralbs i al Puig Saquera.

Ha estat un ruta força dura, ja que nomes començar fèiem 380 metres de desnivell. El terreny era molt rocós i amb moltes punxes, tot hi així el dia ens ha acompanyat molt bé, ja que feia sol amb una mica de vent que refrescava els nostres cossos i ens baixava la temperatura corporal.

El gran esforç físic de la primera pujada, ja ha deixat a molts alumnes sense aigua i això perjudicava molt al grup i a ells. Hem seguit pujant per una pujada força pronunciada i això ha fet que quan arribàvem a dalt molts estàvem esgotats.

Hem arribat a on es trobaven les tarteres. Quan hem arribat, en Xavi ens ha tornat a explicar la posició correcta per si teníem algun dubte. Al primer en baixar efectivament ha estat en Xavi, en un tres i no res estava a baix: "l'spiderman" li diguem.

A tots els hi ha agradat i molts han repetit. Al segon intent, el jovent ja havia agafat la pràctica i ja feien grans salts en comptes de fer petites passes. Ha sigut una molt bona experiència! Qué sense dubte tornaríem a repetir.

Seguíem pujant muntanya cap a dalt i ens trobem la segona tartera, aquesta una mica més llarga i amb rocs més grans. Aquesta només l'han fet alguns quants, ja que la pujada que havies de fer per poder tornar a on es situaven les motxilles era dura i patinava bastant degut a les roques, per això molts no l'han fet. Encara ens quedava molt camí per arribar al nostre destí.

Cap a la 1:30 hem arribat al lloc on havíem de grimpar. Grans roques que s’interposaven entre nosaltres i el nostre final. Hem fet quatre trams de grimpades, on les dos últims ja eren més complicats que les dues primeres.

Quan hem arribat a dalt no hi havia camí, el camí l’havíem d'anar obrint nosaltres amb les nostres passes. Cada pas que fèiem era una guerra entre punxes i matolls que a penes et deixaven fer dues passes seguides sense rebre alguna punxada.

Ha estat una baixada llarga i esgotadora, els quàdriceps amortiguaven els impactes quan es flexionaven les cames.

Degut al tipus de terreny, els nois i noies del cafemn relliscaven i queien de culs, per sort ningú s'ha fet mal, gràcies als bons reflexes que tenen aquesta joventut. Només ha quedat en petits ensurts que fan que l'aventura sigui més emocionant i puguis riure de tu mateix.

Un cop a baix me girat per veure tot el treball que he fet durant la ruta, i efectivament, em podia sentir orgullosa de com havia treballat avui. A vegades les passes curtes et porten abans al teu lloc. Pensant en que em podia aportar aquesta ruta, em va venir a la ment una frase que em va dir un dia un professor “el premí que rebem al final del camí ha estat el trajecte que hem fet per completar aquest camí” i sí tenia tota la raó, perquè avui he après que si confies en tu mateix i no et rendeixes pots aconseguir tot el que et proposes i molt més, la fe està a dintre de la teva persona i només tu pots decidir abandonar-la.

La muntanya t’atorga tot el que tu li ofereixes.

Text: Kiara López.