Dimecres 3 i 4 de maig
2017, Pujada al Pic de la Gallinasa, un dels pics de les serrelades
dels Pirineus.
3 de maig del 2017
Ens quedava la part de
conducció a peu per realitzar tot el que quedava Crèdit de Síntesis
i desgraciadament per la meteorologia de la setmana en que duïem a
terme una nova experiència i aventura en grup no ho varem poder fer.
La part que quedava de
pujar el pic de la Gallinassa l'equip de professors del CAFEMN ho va
postposar pel dia 3 i 4 de maig.
De bon hora pel matí a
les 8:00 en punt, ens va recullir un autocar que ens portaria fins la
banda francesa creuant la frontera, exactament el poble de Arles, que
allà seria el punt de sortida de la pujada fins al refugi de Batere,
on faríem nit.
L'autocar ens va deixar
en un pàrquing molt gran, vam descarregar motxilles i tots els sacs
els vam carregar a la furgoneta d'en Xavi Vilella, que ens els duria
fins el refugi.
El dia es començava
enfosqui, i això que eren les tres quarts de deu del matí i ja
queien quatre gotes i semblava que la cosa aniria a més. Alguns vam
protegir les motxilles amb unes bosses expresses per tapar i cobrir
tota la motxilla perquè no s'ens mulles el material i la roba,
d'altres hu feien amb bosses d'escombreries que se'ls hi anava trencant
pel camí per les branques en els corriols, etc.
La pujada al refugi va
ser divertida, vam trobar i passar per tot tipus de camins i vam
veure tot tipus de vegetació.
Hi havia gent que tenia
moltes ganes de arribar de una vegada al refugi perquè la meteo no
acompanyava.
Amb pluja intensa vam
arribar cap al voltant de les 4 de la tarda al refugi de Batere, un
refugi que ens va donar alegria a tots per les seves instal·lacions que
ens oferia. Ens vam repartir tots les habitacions, compartint
lliteres un amb l'altre. Des de que vam arribar fins l' hora de
sopar vam tindre temps lliure de fer el que nosaltres volguéssim.
Vam sopar tots junts a
fora el portxo del refugi. Al acabar vam fer el tancament del dia i
una mica de explicació del que venia demà.
4 de maig del 2017
Em llevo ven d'hora, a
les sis i mitja per tenir temps a repassar si tenia be la motxilla
per fer el cim,tot el material que necessitava, guants, gorro,
jaqueta, ulleres de sol, el pals, etc..., també per recollir el sac
i posar tot el material que no utilitzaria i que em faria nosa per
fer el cim en una altre bossa.
A les 7:30 tothom a
esmorzar per quan abans millor poder sortir i fer el cim. Ens van
repartir les polaines i els grampons que cada un tenia i que la nit
anterior ens els vam provar i posar a mida.
A les vuit i mitja ja érem fora, caminant tots junts com si fos una expedició. Mentrés
anava pujant muntanya i camí no parava de fer fotos, perquè
realment la ocasió valia la pena. Feia un dia perfecte, un cel blau serè però amb algun núvol que estava allà fent nosa. A uns pocs
metres per pujar al cim ens vam col·locar tots els grampons i ens vam
anar enfilant un darrera l'altra per la divisòria fins a dalt.
Les vistes eren
impressionants, estàvem per sobre els núvols que es veien, el
paissatge del canigó nevat, la alegria del grup, tothom feia fotos,
uns amb els altres i també una fotu de grup que no hi faltes.
Ja baixant cap el refugi
de Batere va començar entrar una boira densa que hu tapava tot però
anant tots junts vam aconseguir arribar el refugi aproximadament a
les 2: 15. Vam dinar i ja directament ens verem preparar tots per a
les tres i mitja marxar cap a Arles.
De camí de tornada feia
fred i hi havia una pluja bastant intensa que ens va deixar tots
molls.
Jo i un grup de nois vam
arribar al pàrquing primers, on ens esperava el bus per poder marxar
cap a casa. Els altres ja anaven venint. Nosaltres aprofitàvem per
canviant-se la roba molla per una muda de recanvi que estigués seca.
Va ser un final de crèdit
espectacular, per la unió del grup viscut aquest dos dies i per les
vistes i el paisatge que ens ha ofert l'entorn en tot moment.
Text i fotos: Miquel Saurí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada