Crèdit de síntesi 2017: 3 dies i tornem!!

Dilluns 24 d’abril

Era el primer dels 5 dies de crèdit de síntesi i estàvem tots molt nerviosos però a la vegada amb moltes ganes de començar. Per ser el primer dia hem començat  bastant a tope amb moltes disciplines esportives diferents. Començem amb vela lleugera desde Roses fins a Empuriabrava on hem agafat les bicis i hem anat fins a l’hipica on sortia un grup a cavall i ens anavem canviant en tres torns i acabant arribant en BTT fins a La Vinca on hem instal·lat la zona de campament al costat  d’unes gorges d’aigua calenta on ens hi hem banyat qui ha volgut. Tot i haver fet moltes activitats no ha sigut un dia molt físic ja que hem anat mentalitzats i dosificant l’energia sabent que ens esperen 4 dies més i segurament més durs tant físicament com mentalment.

Ara toca descansar i carregar-nos d’energia per a afrontar el crèdit de sintesi de la millor manera possible.

Text: Nil Vico.

Dimarts 25 d'abril del 2017

Dimecres 26 d'abril del 2017

Santuari de les Salines, són les 8:00 del matí i està ploguen, només d'escoltar com cauen les gotes de sobres sabia que s'havia acabat, que per desgràcia fins aquí arribava el nostre viatge...pel moment. Mentre ens ficàvem la roba de bici per anar a esmorzar una bona tassa de xocolata calent, amb en Juan mútuament expulsàvem aquests sentiments d'impotència i ràbia, no volíem tornar a casa de cap manera... Però la realitat era un altre, ens esperava un dia llarg... Vaig ser un dels primers en sortir de les tendes, feia un fred gelador a causa de la combinació de vent i pluja que en pocs minuts feia que les mans se't congelessin. Mentre esmorzàvem tapats per unes tendes força amples, muntades pels nostres magnífics professors, es rumorejava per algunes boques que tornaríem a l'institut a estudiar, a allò que molta gent va ficar mala cara, negant-se a aquesta possibilitat. Tothom esperava la palabra del cap màxim, fins que va arribar en Xavi Vilella a dir-nos lo que tothom es pensava, tornada al institut, però clar, l'objectiu s'havia transformat en arribar, descarregar tot i muntar tendes per tal de assecar-les.

Els que acabaven d'esmorzar o ja portaven una bona estona sortien corrents per tal de desmuntar les tendes, vaig arribar un dels primers i qui estava? en Xavi Casorran com un sergent ,fotin-li xispa, ganes, donant indicacions a tothom per agilitzar la recollida, per tal de continuar amb el que encara quedava. I clar com baixes fins a Maçanet de Cabrenys? Es clar... La lona gegantesca que cobria les 42 bicis, plena d'aigua, coberta de taulons que hi eren a dalt pel vent, que pesaven lo seu, aquí molta gent es va ficar mans a la massa per tal de treu-lo el més ràpid possible, lo que va comportar també la meitat del personal amb les mans molles i fredes entrant al refugi on habitaven aquells dos amables francesos a escalfar-se amb el foc.
Era l'hora de marxar, en Roger Pujol va cridar a tothom per fer una mica de mobilitat per escalfar, al poc temps va arribar en Ruben Lamas i tothom en rodona escoltant-lo molt atentament perquè explicava el pla del dia. La baixada fins a Maçanet de Cabrenys va ser ràpida i segura, fent 3 miniparades per reagrupar. Al arribar ens esperava el bus, fins que vam desmuntar bicis, canviar-nos i cooperar en la càrrega de les furgos d'assistència, el dia semblava que no acabava. L'arribada a l'institut va ser dura, la gent cansada i mig dormida a tot gas a descarregar coses, tothom agafava de tot i corrents cap a lloc cobert, alguns desesperats, com jo, que no trobaven coses pels nervis o per no recordar on ho va ficar. Després de fer la feina, que no sempre agrada, vam fer el tancament a la mediateca on en Xavi Vilella ens va donar la millor notícia del dia, que dimecres 3 de maig de 2017, tornaríem a pel objectiu.

Text i fotos: Facu Leiva.