Ruta de 3 dies en BTT al Bassegoda

1er DIA BTT:

Dimarts 21 de Març del 2017, les 8 del matí, qui anava a dir que uns nois que al Setembre anaven a les classes de BTT sense ulleres, sense guants, amb la bici destrossada acabarien embarcant-se en una aventura tant impressionant com es la de anar de Roses al Cim del Bassegoda en bicicleta de muntanya…

Doncs allà hi érem, tots ben vestits, amb tot el material necessari, amb les bicis a punt, tot preparat. Després de repassar tot el material vam deixar les motxilles de campament a la furgoneta i ens vam preparar per sortir cap al nostre objectiu, el refugi de Bassegoda, fundat l'any 1965 que està a una alçada de 800m, a la població d'Albanyà.

La ruta del primer dia va tenir 65km de distància i un desnivell positiu de 350+, sense contar la pujada fins al refugi de Bassegoda, pujada que era molt dura, cosa que va fer que ni jo ni la Marta la poguéssim fer, encara que ens va saber greu, vam poder descarregar totes les motxilles dels nostres companys i tot el menjar dels 3 dies i el estris de cuina, amb la ajuda d'en Roger.

La ruta era llarga, una mica pesada inclús, però estar acompanyat de companys com aquests, a qui els apassiona l'esport i la muntanya fa que 65km es quedin curts i vulguis seguir vivint aventures i moments com en Moha i en Xavier banyant-se. Moments inoblidables que com dic no serien possibles sense els meus companys i sense els nostres professors, que son uns grans educadors dins de l'aula, però sobretot son unes excel·lents persones al medi natural.

Al arribar al refugi tothom es va instal·lar i es va agrupar dins de les diferents habitacions i vam poder descansar d'aquesta ruta tant llarga. Faltava sopar per poder anar a dormir però per agafar gana i son els professors ens van proposar una cursa d'orientació pels voltants del refugi, jo la vaig fer amb l'Adrià i en Xavier, i vam tardar uns 38 minuts, encara que això es el de menys, ja que era de nit i com era d'esperar s'havia d'intentar fer passar una miqueta de por als nostres companys, així que ens vam amagar i quan va passar el següent grup no ens ho vam pensar i els vam espantar, pobre Moha, va fer un bot del susto que ens vam començar a riure tots una bona estona. (Cal dir que a nosaltres també ens van espantar, i molt)

Després de la cursa d'orientació tocava cuinar als companys de la classe B, que ens van preparar una sopa que va entrar sola, i uns talls de pollastre que estaven boníssims.

Un cop cansats i sopats vam anar a dormir, ja que encara quedaven molts kilòmetres per recórrer i sobretot, moltes aventures per viure.   

Text: Sergi Tous.

2on DIA BTT:

 El segon dia d’aquesta excursió tant intensa ens vam despertar a les 7h del matí després de fer 67 km el dia anterior, a les 8h vam recarregar energies esmorzant be pe què ens esperava un dia molt llarg i dur. A les 9h vam començar a pedalejar en direcció nord-est amb una baixada de ciment en que no et podries desconcentrar ni un moment per les grans velocitats que podries agafar i algunes paelles difícils de controlar si no frenaves prou posteriorment, fins arribar al coll de Pincaró, i d’allà a St. Bartomeu de Pincaró el punt més baix del dia, es a dir que vam baixar uns 800 metres de desnivell només començar. Però al acabar la baixada tot just ara començàvem a descobrir el que és la bicicleta de muntanya, ens esperàvem uns 12 km de pujada constant amb un parell de trossos amb planer. Els professors van fer dos grups un grup que era el d’en Ruben que era per les persones amb més capacitat física i tècnica i poder arribar o acostar-se al naixement de la Muga i un segon grup que era el d’en Toni en que estarien les persones que no estaven tan be físicament o mentalment com per afrontar aquell repte. La gent del meu grup vam començar bastant forts i això va fer que algun es quedes endarrere i s’hagués de quedar a esperar a l’altre grup que vindria al cap de poc pel mateix camí i s’agruparia amb ells, però la majoria van aguantar molt be aquella interminable pujada que mai s’acaba que arriba fins l’Hostal de la Muga on en aquest punt ja era un gran repte arribar aquí ja que és un lloc difícil físicament i, per tant ja era un repte arribar aquí, i d’aquí vam deixar les bicicletes amagades al costat de la carretera i vam seguir caminant per una antiga pista amb molta pendent i plena de fulles que feien que no veiessis on trepitjar, fins arribar a un corriol que directament et portava a una zona de terra vermella preciós amb unes pendents molt pronunciades per on vam baixar corrents, es una zona que recomanaria a qualsevol persona per visitar per que és un lloc meravellós, però has de tenir un mínim de capacitat física per poder arribar-hi, al baixar era molt agradable veure les cales de felicitat que tenia la gent al arribar allà dalt i poder haver observat i tocat aquella terra preciosa. 

Quan vam baixar i vam tornar a agafar les bicis teníem uns 2km de pujada bastant dura fins arribar a la Collada Subirana on ens vam trobar amb els dos grups. El primer grup va començar a baixar per arribar al peu de la muntanya i van començar a pujar, mentre nosaltres estàvem recuperant forces menjant alguna cosa i recarregar una miqueta d’aigua del cotxe d’assistència que ens seguia per tots els llocs on podia baixar. Al arribar al peu la gent estava nerviosa per que no sabia si aguantaria la ultima pujada la més dura de totes la més intensa, i la majoria es va prendre un gel per poder aguantar. Per poder afrontar aquest repte tothom anava al seu ritme i els que estaven al segon grup que estaven més forts van atrapar al primer grup i d’allà es van barrejar, personalment vaig veure que totes les persones a que avençaves estaven mortes aquella pujada infernal va ser ja no els hi quedava alè però tots van poder arribar al Coll Principi, on alla les cares eren de ràbia de fàstic tothom desitjava que s’acabés aquest dia, però encara quedava per qui li quedava forces arribar al coll del Bassegoda i d’allà pujar caminant fins el cim. Per culpa de la pujada anterior tant forta la gent es va tirar enredera i no es va atrevir a pujar al coll i van anar ja cap el refugi, al arribar al coll del Bassegoda ens vam trobar amb les persones lesionades o que no podrien suportar aquest dia tant intens i amb elles vam pujar al cim, on cap al final hi havia un tros de grimpada per arribar a dalt. Al arribar a dalt tothom somreia per les meravelloses vistes que hi havia des d’aquell cim tant alt i que tothom sabia que valia la pena l’esforç i el sacrifici i l’energia gastada per poder observar aquella pau i tranquil·litat que et transmet al mirar aquestes meravelloses vistes que ens ha proporcionat la mare naturalesa.

Al acabar vam baixar fins on vam deixar les bicis i d’allà al refugi per una pista molt dolenta amb moltes pedres, difícil i amb unes quantes paelles molt tancades que si no tenies cura era molt fàcil caure. Al arribar al refugi ja teníem el berenar a punt, i varem tenir un parell d’horetes per descansar i els encarregats de cuina van començar a cuinar. I a les 20h el sopar ja estava a punt per ser devorat per les vesties del CAFEMN que mengen molt, al acabar vam fer la cloenda i llavors vam anar a dormir.  

Text: Marc Sargatal.

3er DIA BTT:

 23 de Març. Últim dia de lluita contra el nostre objectiu, acabar la ruta i tornar cap al institut satisfets de la victòria.

Ens esperava un dia senzill però degut als dies anteriors sens podria fer pesat, ja que estàvem cansats, amb agulletes i dolors.

Ens llevem aviat, a les 7:00 del matí, vam començar a preparar les nostres motxilles, i vam deixar el refugi en bones condicions.

Quan estem tots preparats agafem les bicis, i comencem fent una baixada fins arribar a Albanyà. Per el camí vam tenir uns quants imprevistos, que era alguna lesió lleu i alguns cops a  bicis.

Arribant a Albanyà ens dirigim a Sant Llorenç de la Muga per la carretera amb grups de 4 aprofitant rebufo. A Sant Llorenç agafem el camí natural de la Muga, un camí planer, passem per el pantà de Boadella, les Escaules, Pont de Molins, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries, Empuriabrava i aquí va finalitzar el camí.

Al principi del camí natural de la Muga, ens esperava la primera pujada, la més difícil del dia, desprès alguna que altre pujada però no molt complicades. Vam fer parades a el pantà de Boadella, les Escaules i Vilanova de la Muga.

Al acabar el camí vam fer un descans a la platja d'Empuriabrava, just al costat de la desembocadura del riu Muga i alguns atrevits es van banyar!

En aquell moment l'eufòria al tenir l'institut ens va revolucionar a tots, vam agafar les bicis, últim esforç per arribar, i, objectiu complert. Vam arribar victoriosos, davant d'un rival molt dur, la muntanya del Bassegoda.

Text: Gerard Pons.

FOTOS