Ràpel A

Avui 15 de Novembre amb la classe del CAFEMN A, hem anat per primer cop a fer Rapel, sobre les 11:00 ens trobàvem a la porta del pati, on tothom ja tenia el material necessari per realitzar l’activitat. En Roger, demana un voluntari per guiar durant el trajecte fins la muntanya dels Grecs, jo m’hi ofereixo, al realitzar el guiatge, aprofito per parlar amb ell, si més no, perquè em conegui una mica millor, penso que aquests moments són els que pots aprofitar per explicar els problemes o bàsicament donar-te a conèixer.

Arribem a la Guàrdia Civil i comencem a pujar la muntanya, pujant recordo la primera vegada que hi vam anar, que vam veure els Dolmens i vam fer una prova d’orientació, que en el camí, durant la pujada, hi havia una roca que a tothom li costava pujar i en Roger i en Xavi van estar 30 minuts ajudant als meus companys, però avui només hi havia en Roger, així que entre els companys ens hem ajudat a pujar, agafant motxilles i indicant la part més fàcil.

Un cop hem arribat a la zona de Ràpel, els profes ens han fet una lliçó teòrica dels tipus d’ encoratges que hi ha, els nusos que s’han de fer, les mides de les cordes i sobretot han recalcat la maniobra que s’ha de fer per poder baixar la paret vertical. També ens indica, que un cop un alumne ha baixat la paret, passa a ser l’assegurador del següent. Al ser tants alumnes, mentre uns baixaven els altres jugaven a la comba, estava saltant i molta gent es van afegir, estàvem tots rient, divertint-nos tots junts.

Llavors hem tocava baixar, però abans que jo, li tocava a en Facu, la veritat es que em feia impressió baixar des d’allà dalt, però al veure’l viu sense que li hagués passat res, em vaig relaxar i em vaig disposar a baixar-hi. Sentia nervis i impressió a la vegada, un cop s’acabaven els nervis hem venia el riure i un cop relaxat vaig començar a baixar fent saltets, m’ha agradat aquesta experiència i més haver pogut compartir-ho amb els de la classe, ja que per casi tots era una cosa nova. Al acabar em van preguntar com es muntaven les reunions i els nusos de seguretat. Finalment el plegament de corda que uns dies abans de la travessa ens van ensenyar a fer, però que en aquell moment jo estava arreglant unes barres de les tendes de campanya, així que aprofito per agafar la corda estàtica de 50 metres i seguir els passos d’en Roger i aprendre-ho. Al arribar a l’ institut vam guardar el material al barracó i vam anar a classe a fer el tancament del dia. Un cop allà ens expliquen el material necessari per realitzar Ràpel i Escalada, i finalment, ens van preguntar sobre la classe teòrica del matí suposant que no ens havíem empanat de res. Doncs avui no era el dia, tots havíem estat atents i fins i tot jo, al·lucinava. No sé perquè però veure la classe tant unida em fa ser millor amb tots i amb mi mateix, ja que jo mai he sigut d’estar atent durant les classes, ni d’agafar apunts, ni d’estudiar. Jo només suspenia, i tot just ara m’he adonat del perquè, i es que abans, em sentia sol a classe, no parlava, ni em portava bé amb els de classe, però aquest any és el primer on em sento un més de la mini família escolar, i és el que em fa estudiar, fer els deures, estar atent (a vegades) i fer aquesta crònica, per què si fos el d’abans, tot això no ho estaríeu llegint, gràcies família.

Text: Ale Racimo