Setmana de vela i caiac

Comença una nova experiència, una activitat que molts de nosaltres no solem practicar, però això, no es una barrera, ni un limit insuperable, més aviat, és un estímul que ens remou l'inquietud, i així doncs, estem preparats per aprendre tot el que se'ns ensenya.
És el primer dia, em sento una mica inquieta per saber com anirà tot, no és habitual per a mi navegar en Caiac, però alguna cosa em fa pensar que valdria la pena, que ja que mai m'hi he endinsat dins el món del Caiac, em sento preparada per començar a descobrir de què tracta.
Comença el dia, avui naveguem a Llançà, primer de tot, els monitors es presenten i ens ensenyen les instal·lacions, ens acaben explicant més o menys el planing del dia i de la setmana. Un cop acabat, comencem amb classes de teoria, on se'ns presenta molta informació nova, i d'altres conceptes que alguns ja en tenien coneixement, la classe és distreta, fem alguna activitat en grup per començar a realitzar alguna dinàmica grupal. Finalment comencem la part pràctica, amb un auto-buidable de 2 (Caiac de mar descobert per a 2 persones) ens ensenyen la tècnica del paleig, la frenada, el control del gir, l'equilibri dins el caiac, i la confiança en la navegació. Després vam jugar a alguns jocs com per exemple, fer dos equips i passar-nos una pilota 10 vegades per guanyar. O el joc del piano, que treballàvem l'equilibri intercanviant-nos les posicions del Caiac. Les coses surten bastant bé, i no se'ns fa molt difícil de conduir. Tothom surt bastant content de la primera sessió, esperant que la pròxima sigui millor que la d'avui.
Comença el segon dia, avui ens trobem a Sant Pere Pescador, naveguem pel riu Fluvià, on molts de nosaltres no solem anar-hi, m'hi afegeix-ho. Coneixem les seves altres instal·lacions, i el seu terreny, ens espera un gran dia.
Acabarem veient el final del riu Fluvià, on desemboquen les aigües que hi circulen, i com s'endinsa dins l'aigua del mar. Primer ens van explicar com navegar amb un SK2 i què fer en cas de bolcar, així practicar-ho fent una petita ruta fins la desembocadura. Trepitgem la sorra de la platja de Can Comes i fem una petita parada on molts juguen a llençar-se dins l'aigua i finalment esmorzaven. Va ser molt entretinguda la sortida ja que era una mica diferent al caiac de 2 descobert, l'estabilitat era més reduïda de forma que per un petit moviment brusc que fessis al Caiac, s'inclina molt fàcilment i pot provocar que bolquem.
Finalment fem un tancament del dia on s'han de respondre tres preguntes. "Què t'ha agradat?, Què milloraries?" i "Que has après?". D'aquesta forma els monitors podien gestionar les hores aprofitant per fer activitats on aprenguem i ens semblin més divertides. I no ens deceben, així continua el tercer dia.
Estem a Dimecres, els monitors, com sempre, comencen a indicar-nos el que hem de fer, primer de tot, hem de descarregar Caiacs i Pales, canviar-nos i esmorzar. Un cop acaba l'hora d'esmorzar comencem a practicar amb SK1 i ens ensenyen a bolcar i treure't el cubre, com practicar el rescat a una altra persona, com frenar i com girar, alguns jocs per jugar amb l'equilibri i fer alguna activitat grupal més dinàmica.
La veritat, la gent surt bastant contenta de la sessió ja que el que ens preocupava a molts era aprendre a bolcar, estar sota l'aigua i estar lligat, on has de fer-te sortir tu sol, era un mal de cap que ens tenia preocupats, però una vegada més seguim en peu, i no ens decebem a nosaltres mateixos, així que aconseguim aprendre a bolcar, a no perdre el control sota l'aigua, aprenem a calmar-nos i a maniobrar sota l'aigua sense problemes.
Ha estat un dia bastant distret i divertit.
Arribem a la penúltima sessió, ens trobem a Santa Margarita, al canal del final del passeig, primer de tot, una vegada més, descarreguem els Caiacs i esmorzem, una vegada fet, procedim a canviar-nos i a posar-nos el material (Armilla i Cubre) i ens dividim en dos grups, per així practicar el guiatge amb Caiac. Fem una volta en Cap i Cua, i per parelles de 2 guiem una estona per els canals de Santa Margarita, expliquem alguna cosa que haguem après anteriorment sobre Santa Margarita i canviàvem.
Tots estan bastant contents i arriben al canal comentant algunes coses que han passat durant la ruta, pel que es podia veure, tots o casi tots en tornaven bastant contents.Arriba l'últim dia, el dia en que ho haurem de donar tot, el dia de l'examen, ningú hi va amb por, potser una cosa que em va agradar de veure era com els meus companys s'enfrontaven a l'examen pràctic segurs de ells mateixos i amb confiança, estava segura de que estàvem preparats per examinar-nos.
L'examen el varem fer al GEN de Roses, on just hi havia una competició de vela que molts ens vam quedar mirant al veure com navegaven aquells nens que a terra, ens semblaven tant petits.
El dia se'ns fa una mica llarg per el sant examen teòric però una vegada més, sortim contents al veure que la setmana ha anat tant bé.
En resum, els aprenentatges no han sigut pocs els que hem adquirit, però el que de veritat m'emplena es veure com tots hem seguit units, ens una setmana plena d'aventures i d'històries noves, una vivència més que guardem cada un de nosaltres en el nostre interior, una marca que no es borra.
Espero poder repetir aquestes aventures amb tota la classe d'aquí un temps per tornar a reviure aquests moments que tant es trobaran a faltar.

Text i foto: Julia Taulera.

Aquesta setmana els alumnes del CAFEMN en específic el grup B, hem tingut la setmana intensiva de vela i winsurf.

En aquesta setmana hem repassat els conceptes que ja sabíem de vela, winsurf i ens hem tornat a embarcar a la mar.

El primer dia la meteo era acceptable així que després de repassar tots els conceptes de teoria (rumbs, parts de la vela, parts del winsurf, nusos, etc...) ens van ensenyar com muntar un RS y un winssurf, un cop acabat vam poder provar les sensacions de tornar a navegar.

El segon dia, la meteo era molt dolenta per navegar, ja que feia massa vent i la cosa anava en augment durant el dia, així que ens vam equipar hi ha primera hora ens vam embarcar. Es va notar molt que feia vent, ja que tothom bolcava cada dos per tres, personalment la meva experiència va passar per totes les fases des de divertida fins a preocupant, ja que el meu company Sofian i jo vam entrar en l'aigua i tot anava bastant bé, però de cop sense saber perquè vam bolcar, després ens van explicar que es el que feiem malament. Un cop bolcats els guies es van acostar amb la llanxa i ens van donar les instruccions per tornar a desbolcar, vam tornar a bolcar molts mes cops i el mar ens estava enviant mar a dins això va fer que el final ens tinguessin que venir a buscar amb la llanxa.

El tercer dia la meteo tampoc ens afavoria però per lo menys ja es podia navegar sense tants problemes com el dia anterior, encara que la sensació tèrmica era molt baixa

El quart dia el vent va tornar a agafar força i això va fer que no poguéssim navegar a primeres hores, així que vam aprofitar i vam començar repassar com es preparava el winsurf i els RS, també vam fer examen de nusos. Quan va arribar el migdia el vent va amainar una miqueta i això va fer que poguéssim sortir a navegar una estoneta.

El cinquè dia i últim, la meteo per fi ens va deixar navegar en condicions, una bona sensació tèrmica, i no feia gaire vent, i això es veia reflectit en les ganes de la gent, molta gent va notar la diferència amb el winsurf, ja que anaven molt "sobrats" comparat amb els altres dies. També en vela, ja que ningú a bolcat i tots hem navegat molt millor que els altres dies.

En definitiva una setmana molt intensa, i un altre experiència per a la butxaca.

Text: Ibu Mballow
Fotos: Ivan Medinilla

 

Ruta de 3 dies en BTT al Bassegoda

1er DIA BTT:

Dimarts 21 de Març del 2017, les 8 del matí, qui anava a dir que uns nois que al Setembre anaven a les classes de BTT sense ulleres, sense guants, amb la bici destrossada acabarien embarcant-se en una aventura tant impressionant com es la de anar de Roses al Cim del Bassegoda en bicicleta de muntanya…

Doncs allà hi érem, tots ben vestits, amb tot el material necessari, amb les bicis a punt, tot preparat. Després de repassar tot el material vam deixar les motxilles de campament a la furgoneta i ens vam preparar per sortir cap al nostre objectiu, el refugi de Bassegoda, fundat l'any 1965 que està a una alçada de 800m, a la població d'Albanyà.

La ruta del primer dia va tenir 65km de distància i un desnivell positiu de 350+, sense contar la pujada fins al refugi de Bassegoda, pujada que era molt dura, cosa que va fer que ni jo ni la Marta la poguéssim fer, encara que ens va saber greu, vam poder descarregar totes les motxilles dels nostres companys i tot el menjar dels 3 dies i el estris de cuina, amb la ajuda d'en Roger.

La ruta era llarga, una mica pesada inclús, però estar acompanyat de companys com aquests, a qui els apassiona l'esport i la muntanya fa que 65km es quedin curts i vulguis seguir vivint aventures i moments com en Moha i en Xavier banyant-se. Moments inoblidables que com dic no serien possibles sense els meus companys i sense els nostres professors, que son uns grans educadors dins de l'aula, però sobretot son unes excel·lents persones al medi natural.

Al arribar al refugi tothom es va instal·lar i es va agrupar dins de les diferents habitacions i vam poder descansar d'aquesta ruta tant llarga. Faltava sopar per poder anar a dormir però per agafar gana i son els professors ens van proposar una cursa d'orientació pels voltants del refugi, jo la vaig fer amb l'Adrià i en Xavier, i vam tardar uns 38 minuts, encara que això es el de menys, ja que era de nit i com era d'esperar s'havia d'intentar fer passar una miqueta de por als nostres companys, així que ens vam amagar i quan va passar el següent grup no ens ho vam pensar i els vam espantar, pobre Moha, va fer un bot del susto que ens vam començar a riure tots una bona estona. (Cal dir que a nosaltres també ens van espantar, i molt)

Després de la cursa d'orientació tocava cuinar als companys de la classe B, que ens van preparar una sopa que va entrar sola, i uns talls de pollastre que estaven boníssims.

Un cop cansats i sopats vam anar a dormir, ja que encara quedaven molts kilòmetres per recórrer i sobretot, moltes aventures per viure.   

Text: Sergi Tous.

2on DIA BTT:

 El segon dia d’aquesta excursió tant intensa ens vam despertar a les 7h del matí després de fer 67 km el dia anterior, a les 8h vam recarregar energies esmorzant be pe què ens esperava un dia molt llarg i dur. A les 9h vam començar a pedalejar en direcció nord-est amb una baixada de ciment en que no et podries desconcentrar ni un moment per les grans velocitats que podries agafar i algunes paelles difícils de controlar si no frenaves prou posteriorment, fins arribar al coll de Pincaró, i d’allà a St. Bartomeu de Pincaró el punt més baix del dia, es a dir que vam baixar uns 800 metres de desnivell només començar. Però al acabar la baixada tot just ara començàvem a descobrir el que és la bicicleta de muntanya, ens esperàvem uns 12 km de pujada constant amb un parell de trossos amb planer. Els professors van fer dos grups un grup que era el d’en Ruben que era per les persones amb més capacitat física i tècnica i poder arribar o acostar-se al naixement de la Muga i un segon grup que era el d’en Toni en que estarien les persones que no estaven tan be físicament o mentalment com per afrontar aquell repte. La gent del meu grup vam començar bastant forts i això va fer que algun es quedes endarrere i s’hagués de quedar a esperar a l’altre grup que vindria al cap de poc pel mateix camí i s’agruparia amb ells, però la majoria van aguantar molt be aquella interminable pujada que mai s’acaba que arriba fins l’Hostal de la Muga on en aquest punt ja era un gran repte arribar aquí ja que és un lloc difícil físicament i, per tant ja era un repte arribar aquí, i d’aquí vam deixar les bicicletes amagades al costat de la carretera i vam seguir caminant per una antiga pista amb molta pendent i plena de fulles que feien que no veiessis on trepitjar, fins arribar a un corriol que directament et portava a una zona de terra vermella preciós amb unes pendents molt pronunciades per on vam baixar corrents, es una zona que recomanaria a qualsevol persona per visitar per que és un lloc meravellós, però has de tenir un mínim de capacitat física per poder arribar-hi, al baixar era molt agradable veure les cales de felicitat que tenia la gent al arribar allà dalt i poder haver observat i tocat aquella terra preciosa. 

Quan vam baixar i vam tornar a agafar les bicis teníem uns 2km de pujada bastant dura fins arribar a la Collada Subirana on ens vam trobar amb els dos grups. El primer grup va començar a baixar per arribar al peu de la muntanya i van començar a pujar, mentre nosaltres estàvem recuperant forces menjant alguna cosa i recarregar una miqueta d’aigua del cotxe d’assistència que ens seguia per tots els llocs on podia baixar. Al arribar al peu la gent estava nerviosa per que no sabia si aguantaria la ultima pujada la més dura de totes la més intensa, i la majoria es va prendre un gel per poder aguantar. Per poder afrontar aquest repte tothom anava al seu ritme i els que estaven al segon grup que estaven més forts van atrapar al primer grup i d’allà es van barrejar, personalment vaig veure que totes les persones a que avençaves estaven mortes aquella pujada infernal va ser ja no els hi quedava alè però tots van poder arribar al Coll Principi, on alla les cares eren de ràbia de fàstic tothom desitjava que s’acabés aquest dia, però encara quedava per qui li quedava forces arribar al coll del Bassegoda i d’allà pujar caminant fins el cim. Per culpa de la pujada anterior tant forta la gent es va tirar enredera i no es va atrevir a pujar al coll i van anar ja cap el refugi, al arribar al coll del Bassegoda ens vam trobar amb les persones lesionades o que no podrien suportar aquest dia tant intens i amb elles vam pujar al cim, on cap al final hi havia un tros de grimpada per arribar a dalt. Al arribar a dalt tothom somreia per les meravelloses vistes que hi havia des d’aquell cim tant alt i que tothom sabia que valia la pena l’esforç i el sacrifici i l’energia gastada per poder observar aquella pau i tranquil·litat que et transmet al mirar aquestes meravelloses vistes que ens ha proporcionat la mare naturalesa.

Al acabar vam baixar fins on vam deixar les bicis i d’allà al refugi per una pista molt dolenta amb moltes pedres, difícil i amb unes quantes paelles molt tancades que si no tenies cura era molt fàcil caure. Al arribar al refugi ja teníem el berenar a punt, i varem tenir un parell d’horetes per descansar i els encarregats de cuina van començar a cuinar. I a les 20h el sopar ja estava a punt per ser devorat per les vesties del CAFEMN que mengen molt, al acabar vam fer la cloenda i llavors vam anar a dormir.  

Text: Marc Sargatal.

3er DIA BTT:

 23 de Març. Últim dia de lluita contra el nostre objectiu, acabar la ruta i tornar cap al institut satisfets de la victòria.

Ens esperava un dia senzill però degut als dies anteriors sens podria fer pesat, ja que estàvem cansats, amb agulletes i dolors.

Ens llevem aviat, a les 7:00 del matí, vam començar a preparar les nostres motxilles, i vam deixar el refugi en bones condicions.

Quan estem tots preparats agafem les bicis, i comencem fent una baixada fins arribar a Albanyà. Per el camí vam tenir uns quants imprevistos, que era alguna lesió lleu i alguns cops a  bicis.

Arribant a Albanyà ens dirigim a Sant Llorenç de la Muga per la carretera amb grups de 4 aprofitant rebufo. A Sant Llorenç agafem el camí natural de la Muga, un camí planer, passem per el pantà de Boadella, les Escaules, Pont de Molins, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries, Empuriabrava i aquí va finalitzar el camí.

Al principi del camí natural de la Muga, ens esperava la primera pujada, la més difícil del dia, desprès alguna que altre pujada però no molt complicades. Vam fer parades a el pantà de Boadella, les Escaules i Vilanova de la Muga.

Al acabar el camí vam fer un descans a la platja d'Empuriabrava, just al costat de la desembocadura del riu Muga i alguns atrevits es van banyar!

En aquell moment l'eufòria al tenir l'institut ens va revolucionar a tots, vam agafar les bicis, últim esforç per arribar, i, objectiu complert. Vam arribar victoriosos, davant d'un rival molt dur, la muntanya del Bassegoda.

Text: Gerard Pons.

FOTOS

Jornada de portes obertes

Dia: 9 de maig del 2017.

LLoc: Institut Illa de Rodes.

Hora: 19h.

Ruta a peu Albanyà-Tapis

Avui dijous 2 de març hem acabat els guiatges de conducció a peu, fent una ruta que anava d' Albanyà a Maçanet de Cabrenys.

Aquesta ruta era d' un nivell moderat, ja que la major part de la ruta era pista, tenia un desnivell acumulat d' uns 976 m i un recorregut de 15 quilòmetres que era lineal.

Un recorregut molt bonic, amb paisatges extraordinaris i amb un patrimoni molt interessant. A la ruta el punt més alt era el cim de Mare de Deu del Fau, en aquest cim ens trobavem amb una església que hi podiem entrar, on hi havia una llibreta on es podien deixar dedicatòries, uns alumnes del cafemn, entre ells jo, i hem deixat una frase escrita, que posava “ ¡el cafemn a tope!!”.

Desde allà es veia un paisatge de tota l' Alta Garrotxa, en aquest cim és on ens pararem a dinar i després d' aquest cim serà tot desnivell negatiu excepte en algunes remontades de poc desnivell.

Els guies a mitja ruta ens van comunicar que al final no aniriem a Maçanet de Cabrenys ,la ruta finalitzaria a Tapis ,per questions de temps.

Aquesta ruta era llarga, ja que sortiem d' Albanya a les nou i vint minuts i acavabem a les tres i mitja a Tapis.

Text: Didac Camacho.