M’ha
sortit fatal!! Ahir vaig estar tot el dia nerviós i pensant mil
coses, que en cas de que poguéssim passar durant el guiatge d’avui,
hauríem de saber reaccionar bé i amb rapidesa, però per mala sort.
No va ser del tot així.
Desprès
de les dos primeres hores teòriques, vam fer un pati de mitja
horeta, en Toni ens va avisar que tan bon punt s'acabés la mitja hora
de pati, obria la porta del circuit i tothom havia de sortir amb la
bicicleta preparada per escalfar. Per mala sort 5 companys nostres no
van ser a temps de sortir. El dia ja començava malament. La ruta es
separava en 3 trams, el primer el feien en Didác i en Bartis, el
segon jo i en Fortea, i l’últim en Nasim i l’Àlex. Vam
arrancar motors des de l’institut dirigint-se cap a l’elefant
blau, llavors vam continuar fins al ‘cortijo’ llavors passàvem
per els estanys de Vilaüt on vam trobar un fotimer de basses de
fang, i des de allà vam anar directes a Pedret, allà començava el
meu tram. Em vaig equipar amb el walkie-talkie, i estava decidit ha
fer un magnific guiatge, ho tenia tot preparat i estudiat i
practicat. No se com, em va sortir com el cul!! No regulava la
velocitat, vam anar des de Pedret, passant per Marzà, i fins a
Vilanova de la Muga en 20 minuts! Havia d’estar 1.30h de guiatge i
ja portava la mitat de la ruta en 20 minuts.
A
Vilanova no ens va sortir gens bé les explicacions, i els meus
companys, amb raó, es queixaven del ritme que havia portat durant
aquell primer tram. Des de Vilanova fins Castelló, va ser un
agradable passeig, vam calmar molt més al grup i vam gaudir del bonic
dia que feia. Però desitjaria no haver entrat a Castelló. Va ser un
caos, un company va caure perquè em vaig parar massa i de cop. Les
explicacions se'ns van quedar curtes, encara ens quedava molt de
temps i ja gairebé havíem acabat el tram, vaig intentar fer una
volta pels carrers del poble per fer una mica de temps, però va ser
impossible. Un cop vam arribar al punt final de el tram, el Pont Vell
de Castelló d’Empúries, se'm va venir el món a sobre, tenia la
ruta estudiada de ‘pé a pà’, però m’havia anat tot malament,
vaig mirar la cara d’en Toni i ja sabia que la nota no seria gaire
bona, ni tan sols sabia si aprovaria però és la vida, potser
aquesta experiència em servirà a no confiar tant que està tot
controlat i que tot sortirà bé. Perquè a vegades les coses no
surten tant bé.
Text: Biel
Barranco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada