BTT A: Roses-Cadaqués-Roses

Powered by Wikiloc

Tarteres A

Dimarts dia 13 de desembre, dada que representa mala sort, molt diferent a la sort que hem tingut avui, sobretot amb el temps meteorològic. Hem sortit de l’Institut cap a les 10 del matí, després del respectiu descans, per a anar cap a la pista que ens conduiria cap al nostre destí, el Puig de Queralbs, passant per un petit camí que s’enfila al costat de la urbanització de Mas Fumats. Ha sigut una pujada dura, sobretot al final, però com sempre, les emocions negatives es dissipen i ens torna la tranquil·litat que proporcionen les muntanyes i el treball en equip. Després de pujar el primer cim, hem baixat per un caminet que conduïa cap a unes tarteres, és a dir, una acumulació de pedres a la vessant de la muntanya per on teníem que pujar.

Quan els professors ens van dir que tenien que anar corrents fins a baix i tornar a pujar, tothom va pensar que se’ls hi havia anat la olla, però quan ho vaig fer, va ser tan divertit que vaig tornar-ho a fer un altre vegada, però a la següent tartera m’he abstingut de fer-ho ja que m’ha costat molt pujar aquesta última tartera. Després tocava fer grimpades, i el professor m’ha posat davant per que tenia por que pel pànic a les altures em bloquegés, però la veritat es que no he tingut en ningú moment cap por, en molta part gràcies a ells i als companys. Un cop hem fet cim, hem baixat per l’altra banda de la muntanya fins arribar al corriol de Sant Genís, per on hem baixat fins enganxar un camí que conduïa cap al camí del principi, de tornada a l’Institut. Hem arribat al centre a les 15:15.

Aquest cop m’he donat compte del que el que em fa realment perdre la por és gràcies al gran companyerisme que hi ha en aquesta classe, ja que, en el fons sabia que si em queia, algú em recollia, no importa qui, sempre hi ha algú que m’ajuda i fins i tot farien cua per que em voldrien ajudar tots a l’hora, una cosa que no m'he trobat mai, i és irònic, ja que sé que mai més trobaré una classe com aquesta. Moltes gràcies a tots.

Text: Àlex Rodríguez Fortuny

BTT B: Roses-Cadaqués-Roses

13 de Desembre i el grup B del CAFEMN ens disposavem a fer la ruta més llarga i exigent de lo que portem de curs. Ens vam reunir tots al centre de la pista a las 8 en punt del matí per repassar el material, seguidament vam fer 10 minuts d'escalfament al circuit i vam sortir direcció al passeig Marítim.

Tothom estava nerviós i la tensió es notava en l'ambient fins que vam assolir la primera pujada, que ens va treure els nervis i la son, de cop.

Després de fer la dolorosa pujada del Puig Alt,vam fer dos grups per travessar diferents corriols fins arribar a Cadaqués on vam fer la parada més llarga de la ruta per dinar.

Després de dinar i descansar una mica vam sortir tots junts cap a Cap Norfeu, la pujada era exigent però tots la vam pujar sense quasi baixar de la bici.

Quan quedavan aproximadament 20 Km per arribar al nostre destí, el grup en general va ensopegar amb una ratxa de punxades degut al terreny tant irregular i pedregós de la zona de Cap Norfeu i jo igualant el record del CAFEMN amb 4 punxades en una mateixa ruta.

La tornada va ser molt dura però vam poder aprendre sobre la importància que té una barreta enegètica quan tens gana, mentres gaudies de unes vistes espectaculars de la costa Mediterranea.

Finalment vam encarar la última pujada de Punta Falconera i entre tots ens vam ajudar com podíem per arribar a dalt.

Els últims km semblavan interminables fins que varem arribar al institut.

Una vegada allà ens vam reunir al centre de la pista per poder donar la nostre opinió sobre la ruta i les sensacions que haviem viscut.

Text: Àlex Fernández.

Powered by Wikiloc

Castell de Quermançó - BTT A

Dijous 1 de novembre, primer de tot exàmen de BTT, jo estava molt nerviós però un cop l'estava fent se'm han anat tots els nervis. Un cop acabat l'exàmen ens disposàvem a fer la sortida cap el Castell  en comptes de fer escalfament ja ens hem anat directes sortint desde l'entrada de l'escola. 

Hem agafat carretera i un trencant fins a Mas Buscà que és una urbanització de Roses, seguidament hem arribat a Palau-Savardera on hem fet una petita parada per veure els Aiguamolls  desde un mirador, més endavant ens hem trobat Pau on hem atravessat el poble i hem parat agafar aigua fins arribar a Vilajuïga que era l'última parada on podiem carregar les cantimplores. 

Ens hem dividit en dos grups, jo era el primer, però abans de començar la marxa ens hem hagut d'aturar perquè hi havien caçadors. El primer tram ha sigut per carretera i després ja ens hem enfilat cap a Quermançó, hi havien unes vistes espectaculars. Una altra vegada hem agafat carretera i hem continuat pujant cap amunt on hem trobat l'antena, el temps que ens donavem per fer la pujada era entre 15-20 minuts i no era pas curta, aquí ha sigut on ha vingut per mi el millors tros, hem fet el descens per un corriol. 

Finalment, ens hem trobat amb unes basses inmenses on ens hem mullat moltíssim, perquè aquests últims dies han sigut un xic plujós. Aquest ha sigut el moment que m'he tornat animar, han sigut xulissimes, hem quedat tots xops. 

Text: Nil Estragués

Powered by Wikiloc