dissabte, 22 d’octubre de 2016

Travessa Alta Garrotxa

Dimecres 19 d’Octubre:
Son les 07:55h, els alumnes del Cafemn comencem a trobar-nos a les portes del centre, tots anem ven carregats amb les nostres motxilles de travessa disposats a dur a terme la travessa anual del Cafemn Illa de Rodes des de Sadernes fins Camprodon. Donades les 08:05h l’autobús inicia el seu recorregut cap a Sadernes, fent una petita parada abans a Figueres per recollir la resta de membres del Cafemn. Al cap d’un hora i poc mes, a les 09:30h som a un quilometre de Sadernes, allà ens deixa l'autobús, descarreguem totes les nostres motxilles, un cop l’autobús ja marxa componem parelles per a la distribució dels mapes de la travessa i grups de quatre per al repartiment de les tendes de campanya, aquí ja començàvem a tenir que parlar entre nosaltres per establir uns torns per a transportar la tenda uniformement entre els quatre membres establerts. Un cop tot llest per marxar, iniciarem la travessa, seguirem la carretera fins ser a Sadernes al cap d’un quilometre, allà sens donen varies instruccions de com ens distribuirem durant la sortida, que serà en quatre grups per tal de no fer un gran bloc, quins deures tindrem com per exemple identificar cinc plantes i cinc arbres, fotografiar-los i analitzar-los mitjançant la taxonomia, d’altres com dur a terme una redacció a nivell emocional del dia a dia durant la travessa i anar memoritzant el recorregut per ser-ne capaços de traçar-lo en el mapa. Tenim tot llest per continuar, així doncs, emprenem el camí cap a la Cova del Bisbe passant per una pista a tocar de la Riera de Sant Aniol, aquesta cova te seixanta vuit metres de profunditat i rep aquest nom ja que segons la llegenda va ser un punt on s’hi va refugiar un bisbe important per fugir dels musulmans. Un cop observada farem mitja volta fins tornar a ser a la pista, un cop aquí quant estiguem tots agrupats continuarem amb la ruta per pista fins ser al Pont de Valentí, el creuarem per tal de poder seguir bordejant la Riera de Sant Aniol fins ser a Cal Sastre, lloc on dinem. Mentre menjàvem vam tenir un ensurt, un dels nostres companys David Aguilera va tenir la mala sort de fer-se un tall al dit mentre tractava de tallar un fuet, així doncs va haver de marxar amb un dels nostres monitors per a rebre tractament mèdic a la ferida i no va ser capaç de continuar la travessa degut al veredicte mèdic. Un cop solucionat aquest ensurt, ens vam dirigir al Salt del Brull, un esplèndid salt d’aigua digne de gaudir per la vista, allà ens vam poder banyar aquells que vam ser mes atrevits. Després de visitar el salt d’aigua vam continuar amb el recorregut des de Cal Sastre fins ser al Coll de Talaixà passant abans per una cova on per ser al final de la mateixa hem de arrossegar-nos durant uns vint metres aproximadament per ser un precipici amb unes vistes espectaculars. Un cop som en el Coll de Talaixà comencem a muntar el campament, quant ja tenim el campament armat ens farem el sopar usant uns fogonets i preparem el dinar per el dia següent, al tenir tot enllestit es fa la cloenda del dia, on expliquen amb mes calma el tema del problema amb el David Aguilera i tot seguit ens avisen que hem de estar a l’aguait ja que prop del campament corren guilles que podrien prendre'ns el menjar en cas de no desar-lo amb cura dins les bosses a les tendes. Donades les 22:00h arribava l’hora de marxar a dormir, tot i que això no va suposar cap problema ja que tots estàvem totalment baldats.

Dijous 20 d’Octubre:
Donen les 07:35h i ja es comencem a llevar-nos, un cop de peu veiem algunes bosses mossegades, algunes rascades a les tendes i menjar escampat al terre, es a dir, les guilles havien fet de les seves amb els mes despistats, després de recollir aquest desastre aixequem el campament i ens disposem a preparar el esmorzar, coses lleugeres però amb vitamines, des d’un cafè amb llet, unes galetes a un entrepà amb pa de cereals i embotit. Tot havent esmorzat a les 09:00h durem a terme uns exercicis d’escalfament per a iniciar la posta a punt per ascendir a la cresta del Ferran, es tractara d’una pujada intensa però curta sortint del coll de Talaixà, durant aquest ascens trobarem molts llocs on s’ha de grimpar per poder passar, arbres on agafar-nos per no relliscar i algunes instal·lacions com cordills per poden-se recolzar ens els trams mes perillosos. Un cop al cim del Ferran podrem observar unes vistes impressionants des d’on podem observar el lloc on farem campament aquell mateix dia als Camps de la Farga. Tot seguit d’haver presenciat unes vistes tant espectaculars tornarem a descendir al coll de Talaixà, aquest descens va anar prou be per tots els membres excepte per un, José Garcia, un noi que es va torçar el turmell i un cop vam ser en el Coll de Talaixà va marxar acompanyat d’un monitor fins la furgoneta d’ajut, per poder rebre atenció mèdica en el centre mes proper i tot seguit ser acompanyat fins casa seu ja que el veredicte mèdic va ser que reposes. Un cop teníem solucionada aquesta problemàtica decidim seguin-se moguen camí la Palanca del Samsó, lloc on dinem tots agrupats passat un pont per creuar la Riera de Beget, allà vam decidir banyar-nos altre cop i un cop havent dinat rentar les cassoles per tot seguir continuar la marxa cap els Camps de la Farga passant per Plansesilles on veurem els Roures del rei, Coll Joell, Clot de les Feixanes, i tot seguit els Camps de la Farga, un segon dia mes lleuger que el primer, on el desnivell es pràcticament tot negatiu exceptuant l'ascens al Ferran, durant aquest segon dia ens hem centrar molt mes en guiar, en saber llegir, comprendre i interpretar la relació relleu mapa. Un cop en els Camps de la Farga tornem a muntar el campament, en aquest cas anem molt millor d’hora he inclús el vam tenir muntat abans no es fes fosc i vam esperar a que comences a marxar el sol per preparar el sopar, va ser curiós ja que mentre sopàvem es podien observar moltes coses, la primera i mes important en el meu pare va ser el companyonia i l’altruisme per part de tots els alumnes del cafemn, vaig sentir com es creaven llaços, com es podia observar un ambient càlid on tots ens volíem i fins i tot necessitàvem ajudar-nos els uns als altres sense voler res a canvi. Mentre ens trobàvem sopant, ens vam dividir en dos grups, però això si, barrejats entre la classe A i la classe B, una rotllana mes propera a les tendes dels professors i l’altre mes apartada, jo hem trobava en el grup mes proper a les tendes dels nostres professors i mentre ens trobàvem cuinant va passar en Rubèn Lamas per oferir-nos menjar que els hi sobrava en ells, jo vaig accedir a recollir-lo i mentre anava a collir-lo a la seva tenda ell es va quedar vigilant el foc assentat entre els companys. Sento gran admiració per tot l’equip docent del cafemn, ja que pots observar com els hi apassiona el que fan hi si deixen la pell per ser un exemple a seguir, però, en especial sento estupefacció per en Rubèn Lamas, ja que sempre s’ha mostrat molt proper a nosaltres i com a professor de dinàmiques de grups sempre treballa amb les nostres emocions i això crea un enllaç de confiança. Un cop vaig tornar amb el menjar vaig demanar-li que ens donges alguns consells per a millorar en l’assignatura de bicicleta que també cursa ell junt amb el Toni Muné. Va estar prop de tres quarts d’hora parlant amb nosaltres però van passar com segons, simplement cada paraula que deia tenia un gran significat per rumiar, ell, conscient de la nostre devoció, al marxar ens va dir "no os confongueu, sols sóc un boig que sap pedalar" aquesta frase hem va marcar. Un cop havent sopat, encara teníem prop d’un hora fins fer la cloenda del dia i com que no ens trobàvem realment cansats vam decidir dur a terme el joc Atrapar la Bandera jugant el grup A contra el grup B, tinguen en compte que era tot fosc ens veiem obligats a usar els frontals donant així mes emoció al joc, finalment, després de mitja hora discutint els terminis dels camps i les normes del joc vam dur a terme l’activitat per fer temps fins l’hora de la cloenda, acabant amb el grup B com a guanyadors. Donades les 21:00h vam fer la cloenda, on els professors ens van explicar que van fer amb el cas d’en José Garcia, tot seguit ens van recordar que abans de dormir teníem que anotar en un foli els sentiments viscuts i quatre pinzellades del que s’ha fet durant el dia per tal de no oblidar-nos de res un cop fóssim a casa nostre, també sens va comunicar que al dia següent hi hauria canvi de mapes, que descarregaríem les tendes en el matí següent en la furgoneta d’ajut portada per en David Solis ex alumne del Cafemn, advertir-nos que les guilles ens havien seguit fins al següent campament per tal de tornar a prendre'ns el menjar i com a punt final felicitar-nos per el bon rendiment tant físic com psicològic mostrat durant la ruta. Tot seguit, vam recollir tots els estris de cuina, ens vam posar els pijames hi ha dormir per estar llestos al endemà sabent que ens esperava un gran dia per davant. 

Divendres 21 d’Octubre:
Tornen a ser les 07:35h, comencem aixecant el campament, rentant el relleu, esmorzant i dirigint-nos cap a la furgoneta d’ajut per carregar les tendes de campanya, la brossa generada durant aquests dos dies que hem anat desant degudament dins les nostres motxilles de travessa ja que durant el trajecte no trobem cap punt per depositar les deixalles, els estris per a cuinar (fogonets i carregues de gas) i tot seguit sens entreguen els següents mapes que ens indiquen el camí fins Camprodon. Durant aquests afers ens donen les 09:00h del matí que es el moment on iniciem el trajecte cap a Camprodon, primer de tot creurem la Riera de Beget passant amb cura i equilibri per un petit tram de roques que sobresurten de la riera, un cop a l’altre banda ens dirigirem mitjançant tot pista cap el Pont d’en Quelet, passant per el Pla de la Codina i el Pla de Can Batlle, allà seguim per carretera fins trobar un trencant a mà dreta anomenat Camí de Salarça aquest empalma amb el Camí de Beget passant per el Collet de la Vila fins ser l'església de Sant Valentí de Salarça, lloc on tornarem a esperar tot el grup de mentre fem un petit àpat i practiquem exercicis d'orientació i rumbs amb la brúixola. Un cop tot junts seguim el nostre rumb cap una església d’estil romànic anomenada Santa Maria, passant per el Torrent del Ricard i el Camí de Bolòs fins anar a parar a l'església, lloc on ens tornarem a reunir tots mentre anem dinant. Després d’haver dinat emprendrem altre cop el trajecte fins el Coll de Bolòs passant per el Coll de la Masó i la vessant sud del Puig dels Arcons. Següent punt on ens retrobarem tot el grup per emprendre la marxa final cap a Camprdon. Mentre esperem el grup sens apropa un home que diu ser el propietari del Mas Blanc i ens explica que te toros per la zona, que hem de circular amb cura per a tal de con acorralar-ne cap ja que la reacció natural de la bestia es fugir envestint qualsevol cosa que trobi per davant, així doncs, insisteix en acompanyar-nos per tal de preveure qualsevol mena d'incident amb el seu vestia. Altre cop ens trobem tots junts en el coll i decidim moure'ns en grup dirigint-nos al Coll de la Creueta passant per el Mas Blanc i la Tosquera. Un cop el aquest coll decidim tancar la sortida, ja que sols hem de baixar seguint una pista fins ser al autobús a Camprodon, així doncs, el professorat ens felicita per el nostre treball i entusiasme mostrat durant la ruta, ens fem una fotografia grupal per rememorar la travessa duta a terme i agafem camí cap el autobús posant així punt i final a la travessa anual del Cafemn del Illa de Rodes. Com a resum sols he de dir que el Cafemn es molt més que un simple grau mitjà, es un petit tast d’una forma de vida, es la iniciació al esport que molts necessitem i encara mes que això es un curs amb un professorat excepcional en cada un dels seus camps, un professorat que et fa estimar el que fas ja que et saben transmetre sense embuts el seu amor per la natura, l’esport i la docència.
Moltes gràcies. 

Text: Xavi Lloveras. 


Powered by Wikiloc
Dia 1. Sadernes - Talaixà.
Powered by Wikiloc
Dia 2. Pujada al Ferran.
Powered by Wikiloc
Dia 2. Talaixà - Beget.
Powered by Wikiloc
Dia 3. Beget - Camprodon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada